Ets una despistada!
Para ja, ets molt pesat.
Jaja, mira que n’ets de pallasso.
Veiem que és crucial i important reflexionar sobre com les etiquetes que donem als infants poden influir en el seu desenvolupament emocional, social i cognitiu. Perquè en reben: i moltes.
Les paraules que utilitzem per descriure’ls no només reflecteixen la nostra percepció d’ells i elles, sinó que també poden tenir un impacte profund en la seva autoimatge i autoestima.
Quan sense adonar-nos, perquè el vocabulari que ens ha acompanyat i ens envolta és així, etiquetem les criatures amb adjectius descriptors com «intel·ligent», «desastre» o «tímids», estem posant-los en caixes que poden limitar la seva percepció de si mateixos i dels altres. A més, aquests etiquetats poden influir en la seva manera de pensar sobre les seves habilitats i potencialitats. Per exemple, una criatura etiquetada com «intel·ligent» pot sentir la pressió d’estar a l’alçada d’aquesta etiqueta, mentre que una altra considerada un «desastre» pot internalitzar aquesta creença i veure’s a sí mateixa com a una persona incompetent. El desenvolupament de la pròpia autoimatge és crític durant la infància, ja que s’està formant la base de la identitat personal (vam parlar de l’autoimatge en aquest article). Les etiquetes que rebem dels nostres pares, mestres i companys de joc poden tenir un impacte durador en com ens percebem a nosaltres mateixos.
Etiquetes i neuropsicologia.
A més, que aquestes etiquetes poden afectar la nostra motivació, autoestima i benestar emocional… Des del punt de vista del desenvolupament del cervell, les etiquetes poden influir en la manera com es processa la informació i es formen les connexions neuronals. Quan un infant és etiquetat com a «hàbil» en alguna cosa, és més probable que busqui oportunitats per a desenvolupar aquesta habilitat, reforçant les connexions cerebrals relacionades amb aquesta activitat. D’altra banda, si un nen és etiquetat com a «incapaç» en alguna cosa, pot evitar aquestes situacions, limitant les oportunitats per al creixement i el desenvolupament del cervell en aquest àmbit.
És important recordar que la manera com ens afecten les etiquetes com persones adultes pot ser diferent de com afecten a les criatures. Com adults, acostumem a tenir més recursos per gestionar i interpretar les etiquetes que rebem, mentre que els nens i les nenes poden ser més susceptibles a internalitzar-les i veure-les com a part integral de la seva identitat.
Què podem fer?
Per tant, com a acompanyants, és crucial posar consciència de les etiquetes que utilitzem i del seu impacte en el seu desenvolupament. Algunes maneres de posar-hi mirada poden ser:
Canviar per descriptors més positius.
En lloc d’utilitzar etiquetes fixes i limitadores, podríem optar per descriptors més positius i inclusius que animin als infants a explorar, aprendre i créixer sense sentir-se atrapats en rols predefinits. Com podria ser:
Inquieta → Curiosa
Moguda → Activa
Tancada → Observadora
Caòtica → Creativa
Tímida → Reservada
Mandrosa → Relaxada
Evitar el verb ser.
Recordes allò dels verbs copulatius que a l’adolescència probablement vas memoritzar? El «ser» està buit de significat, per tant et deixa només amb allò que l’acompanya. Prova de dir menys vegades ser canviant-lo per estar o semblar. En comptes de «ets un despistat» serà més cuidador dir «t’has despistat», bàsicament perquè allò que s’ha deixat s’ho ha deixat en aquell moment, no necessàriament sempre.
Siguem model.
Si volem evitar les etiquetes als infants, serà important que fugim de mostrar-lis com ens les posem nosaltres.
Si em cau un plat i se’m trenca em fa molta ràbia i, ves a saber si per allò de com hem crescut, engego en veu alta: ostres, sóc més torpe!
La veus, oi? Doncs el nen o nena que observa el que ha passat també.
Acompanyar les de fora.
Serà impossible que no arribin etiquetes. Per molt que a casa feu un super treball, passarà un dia la veïna del costat obrirà la boca. O en un sopar familiar l’avi en deixarà una de ben grossa. Potser, en aquell moment no ens sentim amb energia de portar la contrària: d’acord, acompanyem-ho desprès.
En resum, fomentar la integració del que són amb el que els diuen que són és clau per al desenvolupament d’una autoimatge saludable i una identitat personal forta en les criatures.
Tanquem text amb una apreciació: quan parlem d’etiquetes ens referim als exemples d’adjectius que estem donant al text, en cap cas a diagnòstics realitzats per professionals i que donen un marc de referència als adults que es relacionen amb l’infant sobre quines estratègies el poden cuidar més.