A l’era digital actual, les criatures (i les persones en general) passen més temps que mai davant de pantalles, fins i tot quan no volem oferir pantalles com a recurs de lleure o didàctic aquesta sobreestimulació ens envolta: al vagó del tren, a la marquesina de publicitat, la pantalla del comerç proper… A l’hora, perdent la connexió amb la natura i els beneficis que aquesta ofereix al seu desenvolupament. És per això que parlar de la importància del joc a l’aire lliure i la pedagogia verda és més rellevant que mai.
La pedagogia verda es basa en la idea de connectar els infants amb la natura a través de l’aprenentatge experiencial i el joc a l’aire lliure. Aquest enfocament no només promou la consciència ambiental, sinó que també beneficia el desenvolupament físic, emocional i cognitiu.
Passar temps a l’aire lliure els permet explorar, experimentar i interactuar amb el seu entorn de manera lliure i espontània. Això fomenta la creativitat, la curiositat i la resolució de problemes, ja que els nens i les nenes es veuen més exposats a diferents reptes i estímuls sensorials que no si es troben dins d’un espai tancat.
A més, el contacte amb la natura té efectes positius demostrats científicament en la salut física i mental de les persones. Estudis han mostrat que el joc a l’aire lliure pot ajudar a reduir l’estrès, millorar la concentració i l’atenció, i promoure un estil de vida actiu i saludable. Aquests beneficis són encara més rellevants en un context on els nens pateixen cada vegada més el que es coneix com a «dèficit per naturalesa», una manca d’exposició a entorns naturals que pot tenir conseqüències negatives en el seu benestar i desenvolupament. Per tant, és essencial fomentar el joc a l’aire lliure i integrar la pedagogia verda en els entorns educatius i familiars. Això no només contribueix al desenvolupament integral de les criatures, sinó que també crea una generació més conscient i compromesa amb la preservació del medi ambient.
Com a recurs compartim en aquest article del blog una àmplia bibliografia que sustenta i amplia tota aquesta informació. Molts d’aquest llibres són obres fundamentals per aquelles persones que volem fer un acompanyament en sintonia amb les necessitats reals de la infància.
Acuña, A (1991). Manual Didáctico de Actividades en la Naturaleza. Editorial Wanceulen, Sevilla. Aronsson, L. (2020). Skolans uterum. Espacio escolar al aire libre. Recuperado de https://miljoverkstaden.helsingborg.se/program/annan-undervisning/skolgardsprojekt/skolans-uterum/
Asún, S., Burillo, P., Cañada, V., González, R., Navarro, J. y Sancho, M. (2003) Educación física adaptada para primaria. INDE publicaciones, Barcelona.
Butjosa, M. (2018). Educar con conciencia. Acompañar a los niños y niñas desde el autoconocimiento. Boira Editorial.
Carbonell, J. (2015). Pedagogías del siglo XXI: Alternativas para la innovación educativa. Editorial Octaedro, Barcelona.
Cavallo, F., Dorance, S., Horrenberg, A. (2020). Ciencias 1. Pedagogía Montessori Paso a Paso. Escuela Viva editorial.
Cornell, J. (2015). Compartir la Naturaleza. La traviesa ediciones, Sevilla.
Evergreen (2015). The learning grounds. Guide for schools. Recuperado de https://www.evergreen.ca/downloads/pdfs/Guide-for-Schools.pdf
Fjùrtoft, I. y Sageie, J. (2000). The natural environment as a playground for children Landscape description and analyses of a natural playscape. Landscape and Urban Planning. (48). p.83-97 Recuperado de https://www.researchgate.net/publication/222328461_The_natural_environment_as_a_playground_for_children_Landscape_description_and_analyses_of_a_natural_playscape/link/5bd73233299bf1124fab392e/download
Freire, H. (2011). Educar en verde. Editorial GRAÓ, Barcelona.
Freire, H. (2017). ¡Estate quieto y atiende!. Herder Editorial, Barcelona.
Grahn, P., Mårtensson, F., Lindblad, B., Nilsson, P., Ekman, A. (1997). Ute pa Dagis. Stad & Land, Hässleholm. Recuperado de https://www.researchgate.net/publication/256903357_Ute_pa_dagis_hur_anvander_barn_daghemsgarden_utformningen_av_daghemsgarden_och_dess_betydelse_for_lek_motorik_och_koncentrationsformaga
Hanscom, A. Equilibrados y descalzos. New Harbinger Publications, Oakland.
Jager, M. y Victor, L. (2014). Juega, aprende y descubre. Editorial Juventud, Barcelona.
López, P., & Ferro, A. (2006). Derecho ambiental. Iure editores, México.
Louv, R. (2011). Volver a la Naturaleza. El valor del mundo natural para recuperar la salud individual y comunitaria. RBA libros.
Louv, R. (2005). Los últimos niños en el bosque. Capitán Swing.
Louv, R. (2016). Vitamina N. Guía esencial para una vida rica en Naturaleza. Editorial Kalandraka, Pontevedra.
MORI y Narin, A. (2011). Children’s Well-being in UK, Sweden and Spain: The Role of Inequality and Materialism. A Qualitative Study. Recuperado de https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/IPSOS_UNICEF_ChildWellBeingreport.pdf
Palacios, J., Cubero, R., Luque, A., Mora-Merchán, J. (2009). Desarrollo físico y psicomotor después de los 2 años.
J. Palacios, Á. Marchesi y C. Coll (Comps.), Desarrollo psicológico y educación, 1, 179-200.
Saéz, J., Sáenz-López, P. y Díaz, M. (2006). Actividades en el Medio Natural. Universidad de Huelva Publicaciones.
Steiner, R. (2004). El segundo septenio, fundamentos pedagógicos para el saludable desarrollo del ser humano. Editorial Antroposófica Argentina.
Wild, R. (2001). Calidad de vida. Educación y respeto para el crecimiento interior de niños y adolescentes. Herder Editorial, Barcelona.
Wild, R. (2011). Etapas del desarrollo. Herder Editorial, Barcelona.