L’autoestima, fonament vital del benestar emocional, es defineix com la valoració i acceptació de la pròpia persona. És una percepció interna que afecta directament la manera com les persones es veuen a si mateixes i com interactuen amb el món.
Segons el psicòleg Jean Piaget (1952), l’autoestima comença a prendre forma durant la primera infància, concretament a l’etapa preoperacional (2-7 anys). En aquesta fase, els nens i nenes comencen a formar imatges de si mateixos basades en les seves interaccions amb l’entorn i les respostes dels altres. Així doncs seran crucials les vivències durant aquesta etapa com condicionants de l’autoimatge que ens generarem al llarg de la vida.
Alhora, la neuropsicologia també destaca la importància d’estimular l’autoestima en les primeres etapes de la vida. Els processos cerebrals relacionats amb la percepció de la pròpia identitat es desenvolupen ràpidament en la infància, formant bases duradores per a la salut mental.
A banda, el nen o la nena tendeix a confirmar la percepció que té d’ell mateix per mantenir una coherència interna. Això significa que actuarà d’acord amb la imatge que té de si mateix i amb el que creu que és capaç de fer, i només valorarà aquelles interaccions amb altres que reforcin aquesta percepció, fins i tot rebutjant els elogis que vagin en contra. Aquest comportament reforça les seves creences i les arrela més profundament. També tendirà a ajustar-se a les expectatives i la percepció que els altres tenen d’ell/a.
Semblen doncs prou motius per generar espais de cura de la pròpia imatge. Hem fet un recull de cinc contes no molt coneguts i que tindrien sentit compartir per a què es generin converses i reflexions al voltant de l’autoimatge i l’autoestima.
«Salvatge», d’Emily Hughes. Una nena que viu lliure a la natura i que es portada a una casa on no s’adapta als costums «humans».
«L’abraçada», d’Eoin McLaughlin i Polly Dunbar. Una història sobre una tortuga i un eriçó que cerquen una abraçada i que dóna peu a parlar en família sobre l’autoconfiança.
«Sóc el millor», Lucy Cousins. Un conte que parla sobre que tenir amor propi no significa deixar de veure o valorar les capacitats dels altres. Està descatalogat, però confiem en què segurament el podreu trobar a la biblioteca.
«Sigues tu mateix, Climent», de Simon Philip i Kate Hindley. Un àlbum il·lustrat que ens mostra el procés d’un conill que decideix trobar la seguretat per mostrar-se com és.
«El Gat Vermell, el Gat Blau» de Jenni Desmond. Un conte que ens transmet la importància de valorar les nostres capacitats i habilitats i que també ens servirà per parlar de l’enveja.
Referències.
Piaget, J. (1952). The Origins of Intelligence in Children. https://doi.org/10.1037/11494-000